f. RET. Descripció de l'aspecte extern d'una persona.
Prosopografia de Roser (Elisa) en La barraca:
«Pepeta va sentir que la cridaven. En la porta d’una escaleta li feia senyals una bona mossa, despitralada, lletja, sense cap altre encant que el d’una joventut pròxima a desaparéixer; els ulls humits, el monyo torçut, i en les galtes taques del coloret de la nit anterior: una caricatura, un pallasso del vici.» p.26, Àrbena, col. Ariola, València, 2017.
Prosopografia de Roser (Elisa) en La barraca:
«Pepeta va sentir que la cridaven. En la porta d’una escaleta li feia senyals una bona mossa, despitralada, lletja, sense cap altre encant que el d’una joventut pròxima a desaparéixer; els ulls humits, el monyo torçut, i en les galtes taques del coloret de la nit anterior: una caricatura, un pallasso del vici.» p.26, Àrbena, col. Ariola, València, 2017.
