1. f. Adorn de poc de valor.
2. f. [usat generalment en plural] Fotesa, raó fútil. Vinga, va: no estic per a galindaines!
DCVB: sembla formació onomatopeica a base del so galindang, propi dels penjarolls metàl·lics usats com a ornament en braceroles, arracades, etc. La terminació -aina és freqüent (cf. el cast. azotaina i el català becaina, xamfaina, etc., citats per Spitzer Kat. Etym. 8).
«Fent-se eco del clam expressat reiteradament per molts professors de les dificultats amb què es topaven a l’hora d’intentar ensenyar als seus alumnes totes estes galindaines ortogràfiques, i molt sovint amb resultats infructuosos, l’Institut d’Estudis Catalans s’ha replantejat l’ortografia d’estes paraules en la nova Ortografia.» L’arítmia dels ornitorincs, Josep Lacreu.
