adj. Brut d'engrut, ple de brutícia o de greix.
DCVB: del germànic grut, ‘farina de civada’.
«Sidarta, insensible o indiferent als elogis, es va asseure en els bancs engrudosos, confós amb els jóvens pobres, i traient del ric cenyidor el seu encàrrec d’escriure d’or i brillants, va anomenar al mestre un per un els seixanta-quatre sistemes d’escriptura que coneixia, preguntant en quin d’ells parla de traçar la seua primera mostra.» V. Blasco Ibáñez, El despertar de Buda.
DCVB: del germànic grut, ‘farina de civada’.
«Sidarta, insensible o indiferent als elogis, es va asseure en els bancs engrudosos, confós amb els jóvens pobres, i traient del ric cenyidor el seu encàrrec d’escriure d’or i brillants, va anomenar al mestre un per un els seixanta-quatre sistemes d’escriptura que coneixia, preguntant en quin d’ells parla de traçar la seua primera mostra.» V. Blasco Ibáñez, El despertar de Buda.
