clapat 1 -ada
adj. Ple de claps. Una muntanya clapada de neu. Un pla clapat d'horts.
Derivat de clapa.
clapat 2 -ada
adj. Adormit.
DCVB: segons Wagner Argot 50, clapar en el sentit de ‘dormir’ deu esser el mateix clapar art. 1, amb immixtió de la idea de claper ‘munt de pedres’ perquè damunt un munt de pedres es solen ajeure els que no tenen casa ni fogar. Però sembla més probable que la idea de ‘dormir’ procedeixi dels significats ‘cobrir de pedres’, ‘enterrar’, ‘amagar’, ‘ajupir’, que veiem aplicats al verb aclapar en provençal (V. aclapar), com també trobam analogia amb el fr. se clapir ‘amagar-se els conills’. La base de tot el procés semàntic de clapar a ‘dormir’ és el significat de ‘munt de pedres que serveix d'amagatall als conills’, significat que trobam en el fr. clapier i clapoir i en el mall. claper.
