m. Substància utilitzada per a embellir la cara o els cabells.
DCVB: postverbal de afaitar.
«I
experimentava una immensa alegria quan des d’una terrassa del seu palau podia
veure a la llunyania, entre l’arbreda, el «lleó dels sakies»
cobert de joies, amb vestidures enlluernadores; disfressat amb afaits i perfums
femenívols, rodejat de dones, en els jocs i danses de les quals prenia part.» El despertar del Buda, V. Blasco Ibáñez.
