v. pron. REL./LITÚRGIA Abaixar-se fins a tocar terra davant d'algú en senyal de respecte, humiliació o adoració.
DCVB: pres del llatí prosternĕre, mat. sign., amb canvi del tipus de conjugació.
«El rei, fort i membrut, fent sonar la seua armadura de plaques d’or, va córrer a la trobada del solitari, prosternant-se fins a besar-li els peus descarnats i mísers com xicotets feixos de sarments coberts de sec pergamí.» El despertar del Buda. V. Blasco Ibañez.
«El rei, fort i membrut, fent sonar la seua armadura de plaques d’or, va córrer a la trobada del solitari, prosternant-se fins a besar-li els peus descarnats i mísers com xicotets feixos de sarments coberts de sec pergamí.» El despertar del Buda. V. Blasco Ibañez.
