1. d'esquitllentes loc. adv. Esquitllant-se, amb cautela per
a no ser vist. Se n'ha anat
d'esquitllentes.
2. d'esquitllentes loc.
adv. De biaix, de gaidó. L'he vist d'esquitllentes.
DCVB: derivat de esquitllar amb la terminació pròpia del participi de present.
«La Gramàtica valenciana de Manuel
Sanchis Guarner, publicada en 1950, aborda d’esquitllentes esta problemàtica;
però, així i tot, marca decisivament les pautes de l’evolució posterior.» 'L'accentuació valenciana', Josep Lacreu.
