1. m. HIST./MIL. En els regnes cristians hispànics, guerrer d'ofici que, des del segle XIII, defenia la frontera amb l'islam i vivia del botí que obtenia en les seues incursions per terres musulmanes.
2. m. [ fig. ] Patriota exaltat.
DCVB: de l'àrab almuġāwir, ‘qui fa incursions’ («corredor que roba el campo», segons Pedro de Alcalá, ap. Engelmann Gloss. 172).
«Els barons de Catalunya i d’Aragó,
deixant a part antics rancors perquè hi tenien molt a guanyar, venien davant el
rei i li demanaven terres, castells i cases que pensaven prendre als moros. Ell
els en donava tant com volien, i ells li ho feien posar per escrit. El dia
acordat, tothom va ser al lloc: els barons, els cavallers, els almogàvers i els
homes de les ciutats.» Víctor Gómez Labrado, La batalla del Puig.
