barda 1
f. Cleda per a tancar el bestiar, feta de barres de fusta encreuades formant barrera.
barda 2
f. METEOR. Núvol paràsit ajagut al llarg de la carena d'una serralada.
DCVB: incerta, probablement pre-romana. Li han atribuït origen cèltic, i segons Rohlfs (ZRPh, xlvii, 402) seria una variant de *barra, cosa que concorda amb el significat || 2 (‘barrera’). Harri Meier ha proposat (Rom. Forsch. lxv, 263) la solució de veure en barda un derivat postverbal d'un mot llatí vg. *varĭtare,derivat de vara.
