m. Llot que les aigües estancades depositen en el fons, que les riuades deixen sobre els camps que inunden, utilitzat com a adob en agricultura.
DCVB: probablement de l'àrab hispànic *tarkim, ‘amuntegament de llot’, derivat del verb rákam, ‘amuntegar’, segons raona Corominas DECast., s. v. tarquín.
«Fems ni tarquims
no y hac mester.
Per son plaer,
d’aygua y sanch pròpia
hi mès gran còpia.»
Jaume Roig, Spill.
