m. Cota de malla lleugera.
DCVB: incerta, però probablement aràbiga. És possible que vingui de l'àrabjazayr ‘Alger’ amb el sufix romànic -ānum (*ǧazai̯rānu ‘algerí’), com admeten Eguílaz Glos. 427 i D. Scheludko (Zschr. r. Ph. xlvii, 431). No està explicat el fonament històric del mot (cf. Meyer-Lübke REW 3947a), el qual té formes paral·leles en francès, provençal, italià i espanyol.
DCVB: incerta, però probablement aràbiga. És possible que vingui de l'àrabjazayr ‘Alger’ amb el sufix romànic -ānum (*ǧazai̯rānu ‘algerí’), com admeten Eguílaz Glos. 427 i D. Scheludko (Zschr. r. Ph. xlvii, 431). No està explicat el fonament històric del mot (cf. Meyer-Lübke REW 3947a), el qual té formes paral·leles en francès, provençal, italià i espanyol.
«E ixqué vestit aquell dia Tirant ab un jaseran de malla
e les mànegues de franja d'or, e sobre lo jaseran una jornea feta a la francesa, ab espasa cenyida, e al cap portava
un bonet de grana ab un gros fermall guarnit de moltes perles e pedres fines de
gran estima.» CXVI, Tirant lo Blanch, Joanot Martorell.
Castellà, jazarino; francés, jaseran, jaseron; italià,
ghiażżerino
(o ghiażarino, gażżarino, giażżerino).
