1. f. LIT./MÚS. Segons la crítica romàntica, composició epicolírica que donà lloc
a la formació de les cançons de gesta.
2. f. Composició poètica breu destinada a ser cantada.
3. f. En l'edat mitjana, cançó monòdica de melodia molt coneguda que
sovint tenia refrany.
4. f. Composició vocal melodiosa i lenta.
5. f. Part superior d'una composició coral o part que en constituïa la
melodia principal.
6. f. Gènere polifònic o a una veu amb contrapunt instrumental.
DCVB: del llatí cantilēna, ‘cançó’.
