f. Extraordinari que es fa, menjant, fent una eixida, etc., per a divertir-se, celebrar una cosa. Disbauxa.
DCVB: del francés débauche, segons L. Spitzer (Literaturblatt, 1930, p. 290).
Les formes antigues franceses són amb el prefix 'des-', que en català canvia a 'dis-' i en francés perd la esse. No hi ha constància de la paraula anterior al segle XX. El DCVB tampoc la documenta abans del segle XIX.
