1. v. tr. Produir espant (a algú), aterrir-lo.
2. v. pron. Sentir espant. Quan va ocórrer l'accident em vaig astorar.
3. v. pron. Posar-se en guàrdia davant d'una amenaça, d'un perill, etc.
DCVB: derivat d'astor, que ve del llatí acceptōre, ‘aucell rapaç’.
