1. a. f. AGR. Cavitat subterrània que servix per a guardar productes collits del camp, especialment cereals.
b. f. [ p. ext. ] Depòsit cilíndric o prismàtic destinat a l'emmagatzematge i conservació de diversos productes, especialment cereals, però també farratge, minerals, etc.
c. f. [ ant. ] AGR. Clot profund practicat en terra.
2. f. Masmorra.
3. f. Pila de carboner.
DCVB: probablement pre-romana, ibèrica. Se n'han proposat algunes que no satisfan, com la d'Eguílaz (àrab sijn, ‘presó’), la de Rokseth (Rom. xlvii, 537: llatí*sedĭca, derivat de sedēre ‘seure’), la de Griera (BDC, xviii, 99: llatí sĭtŭla, origen que no s'explica fonèticament perquè és inconcebible que -tl- torni ʤ). L'opinió favorable a un origen ibèric ja va esser insinuada per Balari Oríg. 110 i per Carreras Ib. Gr. 18, però sense fonamentar-la suficientment; Corominas en BDC,xxiv, 77, i posteriorment en DECast, i, 785, ha arribat a la conclusió que el mot originari devia esser *cĕia, amb el significat de ‘clot profund’.
