1. a. m. BÍBLIA Aliment que Déu donà al poble d'Israel durant la peregrinació a través del desert.
b. mannà celeste REL. Aliment espiritual, especialment l'eucaristia.
2. m. ALQ. Mercuri.
3. m. BOT./FARM. Substància gomosa i dolça que fluïx espontàniament com una exsudació de diverses plantes, especialment del fleix de flor, i que conté mannitol i és utilitzat com a purgant.
DCVB: del grec bíblic μάννα (< hebr. man), mat. sign. || 1. Sobre la doble accentuació del mot, que es troba també en castellà, cf. Rufino J. Cuervo en Rom.,xxxiii, 249-255.
