adj. Capaç de causar estupefacció pel que té de meravellós, de gran, de bell, etc. L'any passat vam estar a Castelló amb Dakota i l'ambient per als estudiants va ser estupend.
DCVB: pres del llatí stupendum, mat. sign.
«El viatge fou més estupend encara perquè, de tornada a Xàtiva, passaren per Madrid, on fou del cas parar durant dos dies llargs.» Els horts, Martí Domínguez.
«El viatge fou més estupend encara perquè, de tornada a Xàtiva, passaren per Madrid, on fou del cas parar durant dos dies llargs.» Els horts, Martí Domínguez.
