1. adj. i m. Dit d'un lloc on no pega el sol.
2. m. GEOL. Vessant d'una muntanya més ombriu.
DCVB: del llatí opācu ‘mancat de claror’.
«T'he vist, també, casual en el fet d'ignorar
i humana en l'obaga de les veus femenines
que necessite fer créixer al meu si.»
Vicent Berenguer, Imitació a la soledat.
«De manera que sempre a’estaven a la saleta, que, a més de calefacció, tenia una llar normal, perquè, com que era a l’obaga, era una habitació freda.» Isabel-Clara Simó, El Mas del Diable.
