entropia

1. f. FÍS. Magnitud termodinàmica que indica el grau de desorde intern del sistema, funció d'estat del sistema.

2. f. INFORM. Magnitud que indica el grau d'informació no aprofitable que dóna una font segons el seu nombre de respostes possibles.

L'origen de la paraula és grec ἐντροπή entropḗ 'canvi', 'gir'. Va ser introduïda a través de l'alemany 'Entropie' pel físic i matemàtic Rudolf Clausius.

Actualment s'està utilitzant en molts altres àmbits: entropia social, entropia personal, entropia lingüística, entropia de la informació, etc., per a explicar un desorde d'organització interna.