1. f. Clap, especialment de color. Un gos blanc amb clapes negres. Té clapes roges per cames i braços. Les flors d'aquell jardí formen clapes vistoses.
2. f. [ esp. ] En una superfície coberta d'una determinada substància, xicoteta extensió d'on esta és absent. Son pare és calb, i ell ja té algunes clapes.
3. f. Alzina tallada que ha criat rebolls.
4. f. BIOL. Zona clara i circular formada sobre el fons opac d'un cultiu sòlid de bacteris que creix en una placa de Petri i que és ocasionada per una colònia de bacteriòfags que es desenrotlla per lisi de cèl·lules bacterianes.
DCVB: de l'arrel germànica klapp- ‘fer soroll’, ‘colpejar amb soroll’ (REW 4706a). El procés semàntic sembla esser estat aquest: Una forma romànica *clappa (postverbal del *clappare que trobam representat pel fr. clapper i pel prov. clapar) devia significar ‘colp sorollós, esclat’; després, ‘estella’, ‘estella de pedra’; després ‘pedra solta’; d'aquí ja degué venir el significat català actual de ‘tros diferent de la superficie que l'envolta’. Els significats intermedis es troben avui en diferents dialectes romànics: fr.clappe, prov. clapo, ‘estella de fusta’; prov. clapo ‘estella de pedra’, ‘munt de pedres’; friulà clap ‘pedra’.
