1. v.
tr. Desaprovar,
censurar (algú) pel fet d'haver obrat malament.
Blasmar els avantpassats.
2. v.
tr. [p.
ext.]
Desaprovar,
censurar (alguna cosa).
Blasmar una actitud.
DCVB: del
llatí blasphēmāre, mat. sign., que prové
del grec βλασφημεῖν
blasphēmeîn.
