1. v. tr. Fer escarni (d'una persona). Es reien d'ells escarnint-los.
2. a. v. tr. [ pop. ] Imitar les accions (d'una persona), especialment com a burla. Este xiquet sempre escarnix el professor en classe.
b. v. tr. Escarnir la veu, el caminar, les maneres, etc., d'algú.
DCVB: del germ. skirnian, ‘fer befa’ (paraula germànica molt introduïda en les llengües romàniques, cf. l'it.schernire, el vell fr. écherner, el cast. escarnir yescarnecer, etc.).
«A Duke li sabia molt greu, però molt, que escarnira la mare» Isabel-Clara
Simó, El Mas del Diable.
