1. m. CONSTR. Caduf, canonada sota terra per a dur aigua o els recipients de les sénies.
2. m. Embolic. Sempre m'enredrava amb catúfols i altres enganys.
3. m. Repapieig, caduqueig.
4. loc. fer catúfols Caduquejar. El pobre home als setanta ja feia catúfols.
DCVB: de cadúfol, de caduf que ve de l'aràbic kaduz ‘cànter’, amb -f produïda per contaminació de cadaf, la forma aràbiga del gr. κάδος kádo.
