m. RET. Figura retòrica que consistix a fer intervindre en diversos enunciats un terme que apareix expressat només en un d'ells, ha de sobreentendre's en els altres i de vegades només és apropiat a un d'ells.
DCVB: pres del gr. ζεῦγμα, ‘enllaç’
«Vaig escoltar quan se n'anava, però no quan tornava.»
