1. m. Lligam.
2. m. [ esp. ] Lligall fet amb un manoll de cames de blat o d'un altre cereal, amb un sarment, amb espart, amb ginesta, etc., per a lligar garbes, feixos d'herba, etc.
DCVB: del llatí vg. *vincīcŭlum, ‘lligam’ (derivat de vincire, ‘lligar’). La forma ribagorçana vincell ve d'una forma llatina *vincĭcŭlum amb i tònica breu (la mateixa que ha donat en cast. vencejo).
«La garba a terra, el peu esquerre damunt, amb les mans estira el nuc, que quede bn fort, i el vencill fa en la garba com una cintura ben estreta.» Víctor Labrado. Quan anàvem a l'estrapelo.
