1. f. Acció de seduir amb lloances o adulacions, llagotejar.
2. f. Adulació.
DCVB: de llagot, del gòtic laigon, ‘llepar’ (cf. Meyer-Lübke REW 4857).
«aquesta fon la primera supèrbia, e per ço los hòmens que són aguts, soptils a procrear-se honors e baxar los altres e dir lagoteries en cort...» Sant Vicent Ferrer, Sermons IV.
