1. a. adj. i m. i f. Laic, dit de la persona que no pertany al clericat.
b. adj. i m. i f. [ p. ext. ] Sense estudis o coneixements en una matèria determinada. Este professor pareix llec en la seua pròpia matèria.
2. adj. i m. i f. REL. En els ordes i en les congregacions religioses, dit del profés que no fa vots solemnes i servix en les faenes domèstiques de la comunitat.
DCVB: del llatí laicu, mat. sign.
