1. a. m. BOT. Aparell esporífer o carpòfor de diversos fongs superiors o macromicets (basidiomicets i ascomicets), de mida gran, mitjana o simplement visible, que representa l'aparell reproductor.
b. bolet blanc BOT. Pebràs.
c. bolet cabriter BOT. Rossinyol.
d. bolet carner BOT. Bolet gran, de la família de les hidnàcies (Hericium erinaceus), que es fa principalment sobre troncs de roures mig morts o en descomposició.
e. bolet d'agulles ataronjat BOT. ( Hydnellum aurantiacum ).
f. bolet d'agulles ferrugini BOT. Bolet brunenc i suberós ( Hydnellum ferrugineum), amb agulletes brunes portades per un barret turbinat.
g. bolet d'agulles BOT. Llengua de bou.
h. bolet d'agulles rufescent BOT. Bolet semblant a la llengua de bou (Hydnum rufescens) .
i. bolet d'àlber BOT. Pollancró.
j. bolet d'alzina BOT. Flota d'alzina, flota de roure.
k. bolet de bou BOT. Sureny.
l. bolet de cabra BOT. Bolet de la família de les russulàcies (Lactarius pyrogalus), de barret d'un gris d'oliva que es fa en avellanedes, rouredes i fagedes.
m. bolet de camp (o de porc , o terrolenc ) BOT. Camperol.
n. bolet de castanyer BOT. Gírgola de castanyer.
o. bolet de crosta BOT. Bolet de soca ( Ganoderma applanatum) .
p. bolet de femer BOT. Gènere de bolets de la família de les coprinàcies (Coprinus sp), que viuen sobre fem, excrements diversos, fusta podrida, humus, etc.
q. bolet de femer clapat BOT. Varietat de bolet de femer de taques blanques sobre el barret negre (Coprinus picaceus) .
r. bolet de femer micaci BOT. Varietat de bolet de femer que forma grups a la vora dels camins i té palletes lluentes sobre el barret (Coprinus micaceus) .
s. bolet de femer prisat BOT. Varietat de bolet de femer de barret delicat, solcat de plecs radials (Coprinus plicatilis) .
t. bolet de ginesta BOT. Bolet de la família de les rodofil·làcies (Entoloma [Rhodophyllus] clypeatum), semblant al fals carlet, però més menut i de barret més fosc.
u. bolet de greix BOT. Bolet de l'orde de les pezizals (Gyromitra esculenta), semblant a la múrgola, de cama groguenca que es fa a la primavera en els boscs de coníferes.
v. bolet de la palla d'arròs BOT. Bolet comestible ( Volvariella volvacea), de làmines rosades i cama amb una gran volva, que es cultiva sobre palla d'arròs o altres residus agrícoles.
w. bolet de l'espinacal BOT. Gírgola de panical.
x. bolet de mantellina BOT. Cortinari.
y. bolet de noguer BOT. Bolet de soca gros, de la família de les poliporàcies (Polyporus [Melanopus] squamosus), groguenc i cobert d'esquames de color marró, que parasita fleixs i altres planifolis.
z. bolet de pi BOT. Bolet de la família de les estrofariàcies (Hypholoma [Nematoloma] fasciculare), de barret d'un groc de sofre i de cama allargada, que es fa sobre soques i arrels podrides.
aa. bolet de pi rogenc BOT. ( Hypholoma sublateritium), semblant a l'anterior però de barret més gran i rogenc, que forma flotes sobre la fusta dels planifolis.
ab. bolet de pila BOT. Gírgola de bruc.
ac. bolet de poll BOT. Bolet de soca de la família de les poliporàcies (Polyporus [Oxyporus] populinus), en forma de mènsula, generalment cobert de molsa, que es fa sobre troncs de pollancres.
ad. bolet de polla (o de pollanc ) BOT. Pollancró.
ae. bolet de rosada BOT. Bolet de la família de les tricolomatàcies (Tricholoma scalpturatum), semblant al fredolic, que es fa en boscs de roures i alzines.
af. bolet de roure BOT. Flota de roure.
ag. bolet de Sant Jordi BOT. Moixernó.
ah. bolet de saüquer BOT. Orella de Judes.
ai. bolet de soca BOT. Terme que s'aplica genèricament a un bon nombre de basidiomicets que creixen sobre fusta en descomposició o sobre arbres debilitats.
aj. bolet de soca blanc BOT. Bolet de la família de les poliporàcies (Trametes gibbosa), vellutat, de carn suberosa i resistent, que es fa en soques de planifolis.
ak. bolet de soca de colors BOT. Bolet de soca zonat.
al. bolet de soca rosat BOT. Terme que s'aplica a diferents bolets, del gènere Pluteus, de làmines rosades i cama central, que viuen sobre fusta molt alterada.
am. bolet de soca rovellat BOT. Bolet d'agulles ferrugini.
an. bolet de soca vellutat BOT. Bolet de soca en forma de consola (Inonotus hispidus), de color brunenc, cutícula híspida i carn esponjosa.
ao. bolet de soca zonat BOT. Bolet de la família de les poliporàcies (Coriolus versicolor), de barret pla i sense cama que es fa en soques i branques mortes de planifolis.
ap. bolet de socarrada BOT. Socarrell.
aq. bolet de tinta BOT. Bolet de la família de les coprinàcies (Coprinus comatus), de làmines negres i deliqüescents que es desfan en un líquid negre, considerat un dels millors bolets.
ar. bolet de tinta tòxic BOT. Pixacà.
as. bolet de vaca BOT. Bolet de la família de les cortinariàcies (Cortinarius fulmineus), de barret viscós i de cama robusta acabada en un bulb en forma de trompa.
at. bolet de xop BOT. Bolet gran, de la família de les tricolomatàcies (Clitocyde maxima), de barret en forma d'embut i de cama grossa, propi de rouredes i fagedes.
au. bolet d'esca BOT. Bolet lignícola de la família de les poliporàcies (Fomes fomentarius), de color de caoba i suberós, que es fa en roures, fajos, pollancres i altres arbres de fulla plana i amb el qual es preparava l'esca.
av. bolet d'esca cremat BOT. ( Bjerkandera adusta ).
aw. bolet d'esca de bedoll BOT. Bolet de grans dimensions (Piptoporus betulinus), que es fa sobre els troncs morts dels bedolls.
ax. bolet d'esca de verger BOT. ( Phellinus tuberculosus o pomaceus) .
ay. bolet d'esca negre BOT. ( Phellinus igniarius) .
az. bolet d'esquirol BOT. Bolet comestible vernal (Hygrophorus marzuolus), de barret convex, quan és tendre, i després aplatat, boterut, de color de pissarra.
ba. bolet d'oliu BOT. Bolet de la família de les tricolomatàcies (Pleurotus olearius), de barret de color groc de safrà o carabassa, metzinós, que pot ser confós amb el rossinyol.
bb. bolet d'om BOT. Companyol d'om.
bc. bolet d'or BOT. Reig.
bd. bolet d'orella BOT. Gírgola.
be. bolet d'ou BOT. Ou de reig.
bf. bolet d'ovella BOT. Molleric granellut.
bg. bolet lletereser BOT. Rovelló de cabra.
bh. bolet pebrer BOT. Pebràs lleter.
2. m. pl. BOT. En sentit general, fongs.
3. m. Dit d'una persona molt menuda.
4. a. m. Barret tou, redó.
b. estar tocat del bolet [ pop. ] No tindre el cap prou sa.
5. m. [ pop. ] Colp donat al cap d'algú amb la mà.
6. m. TÈXTIL Crosta de matèria gomosa que es forma a les troques de seda greja en els punts de contacte amb els braços de l'aspi i que dificulta la torsió del fil.
7. àncora de bolet MAR. Àncora desproveïda d'ungles i de braços que es clava en el fons de la mar per mitjà d'un casquet esfèric.
8. fer bolet SURO Eixamplar-se el cap d'un trefí, quan és de bona qualitat, en eixir de la botella.
DCVB: del llatí bolētu, mat. sign.
I no oblideu: cada bolet és una lliçó.
