m. MAR. Barra de ferro o de fusta que s'utilitza per a fer girar el timó d'una embarcació menor.
DCVB: del grec οἴαξ, mat. sign., que, llatinitzat, degué prendre la forma d'acusatiu *oiācem, d'on, per evolució fonètica normal, vindria el català *ojau. El canvi de la o- inicial en al- i ar- es produí fàcilment per adopció de l'article aràbic (com almetla per ametla, alvançar per avançar, etc.): cf. J. Coromines en Hom. Rubió, iii, 293-294.
