Entrada destacada

monjàvena

  f.  Pastís de carnestoltes. Es fa amb coca de farina, ou i sucre, cuits en la paella i que se sol menjar amb mel. DCVB:  de l'àrab  mu...

dimecres, 23 de setembre del 2015

mel·liflu mel·líflua

1. adj. Que destil·la mel.
2. adj. fig. Es diu de la manera d'expressar-se afectadament dolça. Paraules mel·líflues.
3. el doctor mel·liflu Sobrenom donat per l'escolàstica a sant Bernat de Claravall.

DCVB: pres del llatí melliflŭu, mat. sign.

«...instal·lat a la meva mateixa taula, sense haver-me demanat cap mena de permís, se m'adreçà en un to suau, mel·liflu: tu hi véns sovint, al Màgic? Cada nit.» "Fum", Uf, va dir ell. Quim Monzó.
«Però, més enllà d’estes paraules mel·líflues i altisonants, ¿què significa exactament en aquell context el desig de construir una llengua pura? ¿Tornar al llatí?» Josep Lacreu, Pren la paraula.