m. TRANSP. Cotxe de plaça o de lloguer.
«Ella ho va notar i va voler fugir, perquè no se n’adonaren les altres dones, que s’embolcallaven amb riques pells.
Loisel la retenia:
—Espera, dona, que agafaràs fred. Vaig a buscar un fiacre.»
Guy de Maupassant, ‘La joia’, dins La serp blanca, Tàndem, p.61.
Paraula d'origen francés que ve del nom del sant Fiacre, patró dels jardiners. Comença a utilitzar-se esta paraula en francés per a designar els carruatges de lloguer, ja que en una casa de lloguer de carruatges del Paris del segle XVII hi havia una efígie del sant. (TLF).
