m. Agitació deguda a un mal físic o moral, a una cosa que despacienta fortament, a les punyides d'un desig violent.
DCVB: desfici és forma germana de la provençal desfeci, mat. sign., i sembla que demana un origen llatí com *disfĭcium que seria derivat de *disfĭcere com officium de officere.
Trobe que la definició és massa poc explícita, una definició que la trobem igual en tots els diccionaris, el DCVB, el DIEC i el DNV. Per a mi la sensació de desfici és molt més àmplia, d'una persona que no s'està quieta direm que té desfici o està desficiós. Moltes vegades el desfici no ve provocat per cap mal físic ni moral, ni per res que despaciente, ni per cap desig violent. El desfici és un estat en què ens trobem moltes vegades les persones sense que res ho explique. Ara mateix, estic desficiós i per això escric.
DCVB: desfici és forma germana de la provençal desfeci, mat. sign., i sembla que demana un origen llatí com *disfĭcium que seria derivat de *disfĭcere com officium de officere.
Trobe que la definició és massa poc explícita, una definició que la trobem igual en tots els diccionaris, el DCVB, el DIEC i el DNV. Per a mi la sensació de desfici és molt més àmplia, d'una persona que no s'està quieta direm que té desfici o està desficiós. Moltes vegades el desfici no ve provocat per cap mal físic ni moral, ni per res que despaciente, ni per cap desig violent. El desfici és un estat en què ens trobem moltes vegades les persones sense que res ho explique. Ara mateix, estic desficiós i per això escric.
