m. OFICIS Persona que té per ofici transportar coses de pes a coll, generalment amb l'ajuda d'una capçana (bastaix de capçana), d'una corda (bastaix de corda), d'una barra (bastaix de barra), etc.
DCVB: del gr. *βάσταξ, mat. sign. I || 1 (cfr. Meyer-Lübke REW 980).
«El moll bullia de bastaixos i camàlics, de veus desacordades en una llengua nasal i fosca que encara no entenia.» Escacs de mort, Eduard Mira, Bromera.
DCVB: del gr. *βάσταξ, mat. sign. I || 1 (cfr. Meyer-Lübke REW 980).
«El moll bullia de bastaixos i camàlics, de veus desacordades en una llengua nasal i fosca que encara no entenia.» Escacs de mort, Eduard Mira, Bromera.
