1. a. f. Fusta resinosa de pi i d'altres arbres, provinent sobretot del cor de l'arbre, que crema amb molta facilitat.
b. f. Estella grossa d'esta fusta, utilitzada antigament per a fer llum, o bé xicoteta, utilitzada per a encendre un foc.
2. a. f. [ fig. ] Complexió, manera de ser, d'una persona. Sempre ha tingut molt bona teia. No és de la família, és d'una altra teia.
b. teia de la discòrdia Allò que suscita o atia discòrdies.
DCVB: del llatí taeda, mat. sign. ||1. Les formes teda i tesa representen l'etapa més arcaica dins el català; de tesa, per pèrdua de la -s- intervocàlica, resultà tea, i després teia per intercalació d'una ј evitadora de l'hiat.
