escaiola 1
f. BOT. Planta gramínia (Phalaris canariensis), d'arrel fibrosa i de fulles linears amples, la grana de la qual és utilitzada com a menjar per a les aus de gàbia.
DCVB: sembla del mateix origen que escarola ‘endívia’, del llatí escariola derivat de esca, ‘menjar’.
escaiola 2
1. a. f. Pasta feta d'algeps i aiguacuit, usada en escultura per a fer motles o en construcció.
b. f. Figura o escultura realitzada emmotlant escaiola.
2. f. Algeps molt fi i blanc utilitzat per a recobrir sostres i parets.
DCVB: de l'italià scagliuola, mat. sign.
