v. intr. Respirar molt de pressa, espasmòdicament, per efecte del cansament, d'una excitació. Quasi no pogué acabar la carrera: com esbufegava!
DCCV: derivat de bufar. La forma dialectal esbafegar és referible al radical baf,que, per altra part, no és sinó una alternància del mateix radical onomatopeic bf- (que dóna derivació amb diferents vocals: baf, bof, buf).
