1. adj. Conforme a la veritat, que mereix l'assentiment pel seu caràcter de veritat. Són dades verdaderes.
2. adj. [generalment anteposat al nom] Que és real, que és allò que representa o allò que s'anomena, autèntic. Un verdader enemic. No és una còpia: és un verdader incunable.
3. adj. [usat per a subratllar l'adequació d'una expressió comparativa] És un verdader científic.
DCVB: derivat de la forma arcaica vertat. La variant verdat ha donat per derivació l'adjectiu verdader. La forma veritat és un cultisme que es va imposar, segurament gràcies a la influència eclesiàstica, damunt aquelles formes populars, i les féu desaparèixer, però no ha tingut descendència de derivats (veritader no existeix).
