1. a. f. ANAT. Astràgal.
b. f. JOCS Os de corder o de porc amb quatre cares que s'anomenen rei, botxí, panxa i forat d'aigüera que es tira a tall de dau en el joc de la taba.
DCVB: probablement del cast. taba, mat. sign., l'origen del qual ha estat discutit i s'atribueix amb certa probabilitat a l'àrab.
2. f. DRET Plec que conté les condicions relatives a un encant, una venda, un arrendament o qualsevol altre contracte, amb especificació de la cosa objecte de contractació.
3. a. f. [ pop. ] Conversació d'assumpte incoherent. Buscar taba.
b. agarrar la taba [ pop. ] Començar a parlar, prendre la paraula.
c. donar taba [ pop. ] Donar conversació llarga.
DCVB: incerta. Wagner Argot 97 suposa que taba, ‘mentida’, ve de taba nom d'os i de joc (V. taba art. 1); però sembla més probable que tant el significat de ‘mentida’ com el de ‘conversa llarga i poc seriosa’ vinguin de taba amb el sentit de ‘cartell de condicions d'una subhasta’.
