ablatiu 1 -iva
adj. PLÀST. Es diu del material que s'usa per a revestir vehicles espacials, i que es caracteritza perquè té la capacitat d'absorbir una gran part de la calor que es produïx quan el vehicle torna a l'atmosfera.
ablatiu 2
1. m. GRAM. Cas de la declinació llatina i d'altres llengües indoeuropees que denota principalment relacions de procedència local o temporal, i que en llatí també expressa relacions de situació, instrument, manera, temps, matèria, etc.
2. ablatiu absolut GRAM. Construcció pròpia del llatí constituïda per un substantiu declinat en ablatiu i un participi que concorda amb aquell.
DCVB: pres del llatí ablatīvum, mat. sign.
