1. a. m. Acció o efecte d'encontrar.
b. anar (o vindre , o eixir , o ser , etc.) a l'encontre (d'algú) Anar, vindre, etc., a trobar-lo.
2. m. [ fig. ] Desgràcia imprevista, contrarietat. Tot anava prou bé, però vam tindre un encontre i gràcies que encara tenim la casa!
DCVB: derivat postverbal de encontrar.
