1. f. Qualitat d'estult, de niciesa.
2. f. Dita o fet propis d'un estult.
DCVB: pres del llatí stultĭtĭa, mat. sign.
Levante-EMV
«...encara que les aparences ens facin creure que els pitjors mals de la humanitat vénen pel cantó del crim, de l'odi, de l'ambició, és certíssim que l'estultícia i les seves conseqüències hi tenen tanta part o més.» Diccionari per a ociosos, Joan Fuster.
Levante-EMV
«...encara que les aparences ens facin creure que els pitjors mals de la humanitat vénen pel cantó del crim, de l'odi, de l'ambició, és certíssim que l'estultícia i les seves conseqüències hi tenen tanta part o més.» Diccionari per a ociosos, Joan Fuster.
