f. AGR. Ferramenta per a girar la terra composta d'una pala o forca de ferro posada en el cap d'un mànec, el qual té en la part superior un mantí o una creuera perquè s'hi puga fer força.
DCVB: del llatí vanga, ‘pala’, amb la v- canviada en f- per influència de fang.
DCVB: del llatí vanga, ‘pala’, amb la v- canviada en f- per influència de fang.
