1. f. AGR. Bladar.
2. f. pl. AGR. Barres de fusta paral·leles en nombre de quatre proveïdes de clavilles amb cordells que, lligades damunt el bast, servixen per a traginar garbes, palla o herba.
DCVB: de blat; probablement d'una forma gàl·lica *blatu, que ha donat origen al francés blé i a nombroses formes dialectals franceses (cfr. Wartburg FEW, i, 389 i ss.). L'origen de *blātu encara és obscur; J. Jud el relaciona amb el cèlt. mlato ‘farina’, tal volta encertadament (cfr. Rom. xlix, 406 i ss.).
Terra bladera, en castellà 'tierra de pan llevar'.