1. m. So planyívol, inarticulat, que s'exhala a conseqüència d'un dolor o d'una pena. Li fa mal, però no solta ni un gemec.
2. m. [ p. anal. ] Sentíem els gemecs d'una tórtora.
DCVB: derivat postverbal de gemegar, del llatí *gemĭcare, mat. sign.
