f. METEOR. Granís.
DCVB: segons Meyer-Lübke REW 1485, derivat del llatí calămus ‘canya’, ‘ploma d'escriure’. però V. calabruix: desconeguda. En primer lloc, cal observar la semblança i el probable parentiu de calabruix amb calamarsa, que té el mateix significat. Meyer-Lübke REW, 3.a ed., no 1485, posa calamarsa com a compost del llatí calămus, ‘canya’, ‘ploma d'escriure’; però no explica l'element final -arsa ni el procés semàntic en virtut del qual s'hauria passat del significat de ‘canya’ o ‘ploma’ al de ‘caiguda de grans de gel’. És molt usat en català el derivat calabruixó, amb el mateix significat de calabruix, i trobam també la forma bruixó, que al Ribagorça i a la Conca de Tremp significa ‘calabruix’ i a València significa ‘vent molt fred’. Aquí hi ha la qüestió de si bruixó és un dels primitius elements del compost calabruixóo calabruix, o si és un element extret de calabruixó per disgregació popular de les síl·labes inicials cala-. El dialectòleg italià C. Nigra aportà, fa molt de temps, materials abundants per a l'estudi d'aquesta etimologia (Arch. Glott. It., xiv, 275), citant les formes dialectals italianes calabrosa, calabrusa, calabrozza, calabruzza, scalabrüsa, que signifiquen ‘gebrada’, i calabrux amb el mateix significat del nostre calabruix. Nigra considerava aquests mots com a composts d'un elementcala-(d'origen desconegut) i d'un segon element que, segons ell, es trobava en estat d'isolament i formant mot complet en l'italià broccia ‘aigua gelada’, en el venecià brosa ‘gebrada’ i en el friulà brose ‘neu’, ‘calamarsa’, formes que ell relacionava amb el portuguès briza, francès brise, engadinès bɾüʃa, etc., expressadors de la idea de ‘vent fred’ i relacionables amb la glossa «calabrisventis siccis» d'Isidor. En resum: calabruix sembla esser una forma composta de l'element cala- (que apareix també en calamarsa, calaborca, etc.) i d'un segon element tan obscur com el primer, encara que sigui possible relacionar-lo ambbruixa, com opinen J. Hubschmid (Vox Rom. xii, 112-119) i Corominas DECast,i, 531.
DCVB: segons Meyer-Lübke REW 1485, derivat del llatí calămus ‘canya’, ‘ploma d'escriure’. però V. calabruix: desconeguda. En primer lloc, cal observar la semblança i el probable parentiu de calabruix amb calamarsa, que té el mateix significat. Meyer-Lübke REW, 3.a ed., no 1485, posa calamarsa com a compost del llatí calămus, ‘canya’, ‘ploma d'escriure’; però no explica l'element final -arsa ni el procés semàntic en virtut del qual s'hauria passat del significat de ‘canya’ o ‘ploma’ al de ‘caiguda de grans de gel’. És molt usat en català el derivat calabruixó, amb el mateix significat de calabruix, i trobam també la forma bruixó, que al Ribagorça i a la Conca de Tremp significa ‘calabruix’ i a València significa ‘vent molt fred’. Aquí hi ha la qüestió de si bruixó és un dels primitius elements del compost calabruixóo calabruix, o si és un element extret de calabruixó per disgregació popular de les síl·labes inicials cala-. El dialectòleg italià C. Nigra aportà, fa molt de temps, materials abundants per a l'estudi d'aquesta etimologia (Arch. Glott. It., xiv, 275), citant les formes dialectals italianes calabrosa, calabrusa, calabrozza, calabruzza, scalabrüsa, que signifiquen ‘gebrada’, i calabrux amb el mateix significat del nostre calabruix. Nigra considerava aquests mots com a composts d'un elementcala-(d'origen desconegut) i d'un segon element que, segons ell, es trobava en estat d'isolament i formant mot complet en l'italià broccia ‘aigua gelada’, en el venecià brosa ‘gebrada’ i en el friulà brose ‘neu’, ‘calamarsa’, formes que ell relacionava amb el portuguès briza, francès brise, engadinès bɾüʃa, etc., expressadors de la idea de ‘vent fred’ i relacionables amb la glossa «calabrisventis siccis» d'Isidor. En resum: calabruix sembla esser una forma composta de l'element cala- (que apareix també en calamarsa, calaborca, etc.) i d'un segon element tan obscur com el primer, encara que sigui possible relacionar-lo ambbruixa, com opinen J. Hubschmid (Vox Rom. xii, 112-119) i Corominas DECast,i, 531.