1. v. tr. Portar a la mà (una espasa o una altra arma) movent-la amenaçadorament. L'envestí brandant la daga.
2. v. tr. Fer tocar (una campana). Els escolans branden les campanes.
3. v. tr. Balancejar, moure d'una banda a l'altra. Brandar el cap, la cua.
4. v. intr. Estar animat d'un moviment oscil·latori, vibratori. El vaixell branda.
5. v. intr. Caminar balancejant-se, engrunsant-se. Venia brandant.
DCVB: derivat del germ. brand, ‘tió encès’, ‘espasa’.
