1. a. m. PSIC. Psicosi més o menys transitòria caracteritzada per un grau determinat d'incoherència i confusió mentals, d'excitació nerviosa i d'al·lucinacions, sobretot de caire visual.
b. estat de deliri PSIC. Expressió amb què es designa el conjunt de la personalitat afectada d'idees delirants.
2. m. [ p. ext. ] En certes malalties infeccioses agudes, estat febril en què es patixen al·lucinacions, confusió mental i altres fenòmens similars.
3. a. m. [ p. ext. ] Estat d'excitació violenta en què cessa d'obeir la raó. Ho féu en ple deliri passional.
b. m. [ p. ext. ] Passió boja. Juga amb deliri. Quin deliri de grandeses!
c. tindre un deliri per (algú o alguna cosa) Tindre-hi una fal·lera.
DCVB: pres del llatí delīrĭum, mat. sign.
