| 1. |
adj. Atònit, estupefacte, meravellat.
|
| 2. |
adj. Desmaiat, sense sentits.
|
| 3. |
adj. Espantat, sobresaltat.
|
DCVB: d'un verb romànic *exblaudire, ‘debilitar (la vista)’, ‘enlluernar’, derivat del germànic blauth- (d'on procedeix l'alemany blöde ‘dèbil’). Esbalair és forma paral·lela del mot antic francès esbloir, francès modern éblouir, ‘enlluernar’, provençal esblauzir, mat. sign. (Cf. Meyer-Lübke REW 2943, Wartburg FEW, i,404).
