1. f. Tap de fusta, tros de bastó, feix d'argilaga, etc., amb què es tapa el forat per on es buida un cup, un safareig, un bugader, etc.
2. f. OFICIS/TECNOL. Peça cilíndrica, de secció de corona circular, generalment de ferro colat, disposada dins del botó d'una roda o una corriola, en l'ull de la solera del molí, etc., per l'interior de la qual passa l'eix o l'arbre, el collferro, etc., respectivament.
3. f. TECNOL. Peça tubular roscada interiorment en sentit contrari a cada cap, utilitzada per a tesar o destesar dos barres roscades per mitjà d'un gir de la peça en un sentit o en l'altre.
DCVB: sembla venir del llatí bŭxĕa, ‘de boix’. Segons Corominas DECast, i,542, és probable que vingui del llatí bŭxis, ‘capseta’; però aquest significat no explica algunes de les accepcions de boixa, i l'evolució fonètica tampoc no és clara. Si bé el mot boixa significa no sols objectes de boix o de fusta forta, sinó també de ferro, és molt probable que els objectes de ferro s'anomenin boixa per analogia d'altres que són de fusta.
