arraulir

1. v. tr. Ajupir, abatre. El va arraulir d'un colp.

2. v. pron. Arrupir-se, arronsar-se. Arraulir-se de fred.

DCVB: probablement d'un verb llatí *adrigorire, ‘enravenar’, derivat de rigor,‘enravenament’ (cf. BDC, xix, 24).